Aula Virtual

Viure la vida i viure la mort. La mort ens acompanya. Des del naixement, una amiga inseparable. Les dues cares de la mateixa moneda. Llavors, per què, normalment observem el nostre dia a dia amb una por tan generalitzada a morir?
Un dels principals motius és el tabú. Excloure als nens i les nenes dels processos de mort que es donen al seu voltant, només ens ajuda a crear aquesta por, que a vegades no sabem expressar i que es transforma en somatitzacions, és a dir, expressions físiques d’aquest patiment interior.
Les recomanacions són clares. Parlar als nens sobre el procés de vida i sobre el procés de mort. Davant una mort propera, parlar amb claredat, sense eufemismes, ni masses detalls, ni paraules abstractes. Amb paraules senzilles i adaptades a l’edat i evitant frases com: “hi és al cel”, “ha marxat de viatge”, que poden provocar en els més petits i les més petits sentiments d’incomprensió i abandonament, o “va morir dormint” o “estava malalt”, perquè els nens i les nenes fan associacions molt ràpides i poden desenvolupar pors a qualsevol malaltia (i no totes elles porten a la mort) o inclús por a dormir.
És molt important donar als petits i les petites la informació que volen tenir. Sempre atents i atentes a la informació que ens demanen. Oferint-la quan la demanen.
Incloure a les escoles un bon programa sobre la mort i el dol ens ajudarà a entendre-la des d’una perspectiva més humana, tranquil·la i amb l’acceptació que precisa. Viure la mort amb plenitud, amb consciència plena (una vegada més, també la mort!).
El dol és únic a cada persona, cada un viu la pèrdua a la seva manera, però de manera global ens anem trobant amb fases i manifestacions que es repeteixen en les persones després de la pèrdua. Si les coneixem ens ajuden a avançar en el procés de dol. Formar a les nostres filles i fills en els processos que de forma natural van apareixent en els seus cossos i a les seves vides, és tan important com aprendre anglès, música o practicar esport. Però no ho pensem com una opció a l’hora d’escollir la millor formació pels nostres petits i petites. És a les nostres emocions on es contempla la nostra humanitat, i la vida i la mort són emocions.

Viure la vida i viure la mort