Aula Virtual

Posa’t còmode/a, tanca els ulls i utilitzant tota la teva creativitat, imagina que et dirigeixen a la cuina. Visualitza els mobles, els seus colors, la seva disposició… Acosta’t a la neva i obra la porta. Sent el frescor al fer-ho i observa el seu contingut, està plena de llimones! Ara agafa’n una, pots notar el seu tacte. A continuació, obre el calaix dels coberts, agafa un ganivet i talla la llimona per la meitat. Mossega-la i deixa que el seu suc entri a la teva boca. Sent el seu gust! És fort? És àcid?

És molt possible que després de realitzar aquest simple exercici les teves glàndules salivals hagin reaccionat i s’hagin sobreexcitat produint una major quantitat de saliva.

Tanca novament els ulls i recorda aquell dia tan fantàstic en que et senties pletòric/a, pots notar com la comissura dels llavis es mou dibuixant un clar somriure, escoltes els comentaris agradables de la gent, si n’hi havia, o el teu propi diàleg intern encantador. En quina part del cos notes aquesta sensació de felicitat?

Probablement al recordar aquesta situació hagis pogut experimentar de nou una sensació similar a la viscuda aquell dia tan especial.

 

Existeixen múltiples estudis que posen de manifest que, al visualitzar, al recordar, el nostre cervell activa les mateixes zones cerebrals i allibera les mateixes substàncies que s’alliberarien en una experiència real. Això ens permet poder recuperar en qualsevol moment aquestes sensacions tan agradables.

Al 1967, el psicòleg Alan Richardson va realitzar un experiment amb jugadors de bàsquet desentrenats que ho il•lustra clarament. Va fer una prova de rendiment inicial a cada jugador per conèixer la seva habilitat en el llançament de tirs lliures i després els va entrenar per veure com milloraven. El més curiós és que no tots van entrenar de la mateixa manera. Va dividir als subjectes en tres grups. Uns van entrenar diàriament de forma real (realitzaven tirs lliures 20 minuts al dia durant un mes), un altre grup no va practicar en absolut i l’últim grup va entrenar únicament mentalment (es visualitzava a sí mateix encistellant la pilota).
Passat aquest temps, Richardson va mesurar novament la seva habilitat: el grup que havia entrenat de forma real va millorar un 24%, els que no van entrenar es van quedar igual i els que van entrenar mentalment van millorar un 23%.
Efectivament, l’entrenament mental i el real van donar resultats molt similars! Posteriorment es van fer nous estudis (amb dards i altres activitats) i els resultats sempre han sigut molt semblants: l’entrenament visual ofereix uns resultats molt iguals als reals.
I ara, us imagineu si unim els dos entrenaments? En el següent vídeo podem veure com pilots de Fórmula 1 multipliquen la seva millora combinant l’entrenament real amb l’imaginat.

Aquests beneficis també s’han aprofitat en el camp de la rehabilitació. El simple fet de visualitzar que estem movent els músculs serves per enfortir-los, ja que durant aquests exercicis imaginaris les neurones que realitzen aquests moviments són igualment activades, traçant així recorreguts neuronals que faciliten una major execució posterior això va ser demostrar en un experiment format per dos grups de voluntaris: el primer grup exercitava de manera real un múscul del dit 15 minuts al dia, l’altre grup únicament ho visualitzava. Finalitzat l’estudi, es va veure com els entrenats de forma vívida havien augmentat la seva força muscular un 30% i el grup que ho va imaginar va tenir un increment del 22%. Resultats similars, oi? Un cop més, els resultats van en la mateixa direcció.

 

A la llum de totes aquestes evidències, queda més que clar que tenim a les nostres mans o, millor dit, a la nostre ment, l’habilitat de recrear sensacions mitjançant els nostres records i la nostra imaginació que poden proporcionar-nos sensacions de benestar, de seguretat, de tranquil•litat…

 
Laia Solà Ruano

Visualitza, gaudeix