Aula Virtual

La preadolescència marca el pas entre ser nens/es a l’adolescència i se situa entre els 9 i els 13 anys. A partir dels 13 anys la preadolescència dóna pas a l’adolescència i els canvis s’acceleren encara més. Ambdues etapes integren un període en el qual el nen i la nena ja no és petit/a però tampoc adult/a i els canvia en l’aparença (el cos, els trets, la veu…) van acompanyats de modificacions en els comportaments, emocions i conductes, que barregen actituds infantils i juvenils.

Quan arriba l’adolescència, molts pares i mares se sorprenen pel canvi tan radical que sofreixen els seus fills i filles en aquesta etapa, quasi d’un dia per l’altre. Els nens i nenes consentits pels papes i les mames, ara són joves reticents, solitaris i que donen contestacions dolentes. En moltes famílies, l’adolescència és una etapa de canvis a penes normal, però en d’altres comença una vertadera batalla.

És important estar atents al desenvolupament del nen o nena durant aquests anys, per detectar possibles problemes i ajudar-lo quan ho necessitin. Els següents consells us donaran les claus per estar al seu costat i saber reaccionar davant dels canvis o conflictes.

  1. Manté la calma i dóna-li suport. És important que tinguis paciència i recordis que, encara que a vegades mostri rebuig, en aquesta etapa el noi o noia necessita especialment el suport de les persones que l’envolten i l’estimen. Es tracta d’un període confús i en el qual l’autoestima baixa i la seguretat és poca. Això pot generar agressivitat, canvis d’humor sobtats o actituds dures cap als pares i mares, però tracta d’evitar enfrontaments, aporta sempre una visió adulta i mostra-li el teu amor incondicional.
  2. Escolta i pregunta. Durant aquesta etapa l’adolescent pot tendir a l’aïllament i evitar les converses amb els pares i mares. Fes que se senti escoltat quan es decideixi a explicar-te alguna cosa, no el/la jutgis, pregunta-li com se sent, demana la seva opinió i demostra-li que t’interessa el que pensa. Pots aprofitar moments quotidians i tranquils per dedicar temps a parlar de tot tipus de temes, ajudar-lo a comprendre els seus sentiments, els seus canvis físics o les noves experiències a les quals s’enfronta i fomentar la comunicació en l’àmbit familiar.
  3.  Fomenta el raonament i la lògica. El cos del teu fill o filla està canviant, però la seva capacitat             de prendre decisions i actuar amb lògica i responsabilitat encara no ha madurat. Per això, és important que el guiïs, treballis amb ell/ella el pensament raonat i crític i el respecte mutu. Amb això l’ajudaràs a afrontar les transformacions cognitives que està experimentant i desenvolupant les estratègies intel·lectuals que exigeix l’edat adulta.
  4.  Treballa la responsabilitat. Si dones al teu fill o filla algunes responsabilitats, tenint en compte el seu grau de maduresa i les seves capacitats, li mostraràs que comences a tractar-li com un adult i ajudaràs al seu desenvolupament psicològic i a l’adquisició de valors.
  5.  Involucrat en la seva educació. El fracàs escolar és un dels perills d’aquesta etapa i la teva funció és important per evitar-ho. Recolza el seu esforç, informa’t dels seus avenços en l’institut i destaca les seves capacitats i habilitats. És recomanable controlar especialment que es mantinguin unes rutines a casa que completin el treball de l’aula, per evitar que el/l’adolescent perdi el ritme i l’interès. També és important el moment que l’ajudis en la presa de decisions respecte als estudis i al seu futur laboral.
  6.  Manté unes normes. Encara que li donis certa llibertat i autonomia, les regles i la rutina ajuden a establir l’estructura de seguretat que el/l’adolescent necessita. També, permet certa negociació en establir les normes, evita pressionar-li i no creieu expectatives massa altes que no pugui arribar.
  7.  Cuida la seva salut. Encara que l’adolescència és una etapa amb menys risc de malaltia que la infància, cal seguir cuidant el cos perquè el desenvolupament sigui correcte. L’alimentació és fonamental, igual que un descans adequat i l’exercici físic, molt recomanable a aquestes edats.
    8. Vigila els seus comportaments i, davant de problemes seriosos, buscajuda. A aquestes edats apareixen trets d’agressivitat o depressió, els primers apropaments a l’alcohol i les drogues, amistats poc recomanables, trastorns alimentaris o signes d’addicció a la tecnologia, internet o les xarxes socials. És important, que estiguis atent a qualsevol detall preocupant en l’actitud del teu fill o filla i ho parleu amb naturalitat. Si tens dubtes o consideres necessari, consulta amb l’institut i vés a un professional de la psicologia. Amb això, també li ensenyaràs que no és necessari afrontar els problemes sol/a i que s’ha de demanar ajudar quan ho necessiti.
Tens un fill o filla adolescent?