Aula Virtual

Quan pensem molt en les nostres preocupacions i no parem de parlar-ne, el que estem fent és ajudar-les a créixer (el mateix que passa amb una tomaquera si la cuidem i la reguem). Per contra, si no tens cura la tomaquera; no la regues i no t’ocupes d’ella, aviat es començarà a pansir i acabarà assecant-se. El mateix passa amb les preocupacions: si no gastem molt temps en elles, començaran a fer-se cada vegada més petites, fins a desaparèixer.

Si ets una persona que es preocupa molt per coses petites, pots intentar posar un temps que anomenem: l’hora de preocupar-se. Durant aquest temps, que durarà uns 15 minuts, podràs pensar tot el que vulguis en les teves preocupacions. Hi ha només una norma, molt important, si alguna preocupació intenta molestar-te en qualsevol altre moment del dia, hauràs d’evitat pensar-hi o parlar d’ella fins que sigui l’hora de preocupar-se.

Si una preocupació es fica al teu cap i no és l’hora pensa en una caixa forta. Tanca els ulls perquè puguis imaginar com és aquesta caixa; ha de tenir una tapa i un pany molt segur. Després, hauràs de pensar que fiques la teva preocupació a la caixa i la tanques completament. Ja saps que podràs pensar en les teves preocupacions quan sigui l’hora, però de moment deixa tancada  la caixa i ocupa’t d’una altra cosa. És possible que de vegades et costi esperar, però és el millor perquè parlar sobre les preocupacions un cop i un altre, o contestar cada pregunta sobre el tema és com estar tot el dia regant la tomaquera. L’única cosa que s’aconsegueix és que les preocupacions creixin molt més.

Quan aprenem a guardar les preocupacions a la caixa fins a l’hora de preocupar passa una cosa molt interessant. Al principi, ens sembla que no podem esperar fins a l’hora acordada, perquè tenim moltes coses que parlar i hem de fer un gran esforç perquè les preocupacions vénen una vegada i una altra a la nostra ment i hem de lluitar molt per aconseguir tornar a ficar-les en la caixa. Ens haurem de repetir en més d’una ocasió: he d’esperar que arribi l’hora de preocupar; però aviat ens adonarem que quan arriba l’hora de preocupar-se, algunes de les preocupacions ja han desaparegut per si soles. Quan obrim la caixa imaginària veiem que no està tan plena com pensàvem. Algunes preocupacions desapareixen perquè no li hem donat tanta atenció.

L’hora de preocupar-se