Aula Virtual

Molts pacients descriuen que sempre s’han sentit invisibles; altres descriuen la primera vegada que es van adonar que ser invisible era més segur. Quan es treballa amb adults que han estat víctimes de famílies absents, de negligència greu i/o maltractaments, el tema de la invisibilitat apareix amb molta freqüència.

Algunes persones intenten camuflar-se en els seus primers anys de vida, però normalment no tenen massa èxit. Els éssers humans necessiten els altres per créixer i sentir que existim. El desenvolupament de la personalitat i la identitat en els éssers humans depèn de la perspectiva i estil de cures que el nen o nena rep de les seves figures de vincles. La invisibilitat (manca de ser vist) impedeix el desenvolupament essencial de la persona.

La regulació emocional no és un procés automàtic; el seu desenvolupament comença a les primeres etapes de la infància a través de la relació diàdica (relació entre dos membres, on un d’ells és el líder) entre cuidador i nen/a. En una relació d’un vincle sa, els adults són capaços de sintonitzar amb el nen/a i ser conscients a les seves reaccions, ajudant així als nens/es a modular les seves respostes emocionals. El vincle segur en els nens i nenes genera una sensació de seguretat interna i connexió amb un mateix i els altres.

Des d’una perspectiva clínica, la “manca de” sintonia i regulació emocional diàdica té conseqüències negatives a l’edat adulta. Poden no haver-hi records d’aquestes experiències. Els cuidadors, aclaparats pels seus propis conflictes i dificultats, poden que no siguin capaços realment de veure les necessitats del nen o nena o de no saber diferenciar-les de les seves.

Les diferents facetes de la invisibilitat:

“Res”: Quan els cuidadors no veuen, noten o senten a la persona. Casos en els quals els cuidadors se senten aclaparats pels seus propis problemes (mentals, de salut, pobresa, etc.) o quan el nen no ha estat desitjat i se’l sent com una càrrega. Aquests nens creixen amb una gran necessitat de ser vistos, de ser atesos o de ser importants pels altres.

Ceguera parcial: situacions en les quals els nens i nenes són vistos i atesos a certs nivells, però el que se li està fent no es veu. A vegades, els membres de la família són incapaços d’adonar-se del que està passant a causa dels seus propis problemes o inclús poden optar per mirar cap a una altra banda. Un exemple, és l’abús sexual dins de la família, quan els altres estan al voltant, però ningú s’adona del que està succeint i/o fan res al respecte.

Invisibilitat com autoprotecció: algunes vegades, la nena o el nen intenta no ser vist perquè l’entorn és perillós. Quant, és invisible sigui pels altres, majors seran els possibilitats d’evitar el perill i sobreviure.

Invisibilitat com protecció dels altres: és freqüent quan hi ha molts problemes en una família, com malalties greus, pobresa o altres situacions en les quals els adults es troben completament desbordats. El nen o la nena intenta no ser vist/a i aprendre a ignorar les seves necessitats per evitar sé una càrrega per a la família. En aquesta situació, els cuidadors/es tracten d’estar-hi pel nen/a, però aquest/a descobreix que una manera d’ajudar-los és no necessitar res i cobrir qualsevol necessitat que pugui tenir.

Les situacions anteriors tindran conseqüències pel nen o nena en el seu desenvolupament:

Problemes d’autoregulació: mai desenvoluparà les habilitats bàsiques com la corregulació, l’autoregulació emocional i l’autocura.

Problemes per a demanar ajuda: Alguns nens o nenes intenten ser invisibles per a evitar el maltractament. Els nens i nenes s’adapten intentant ser invisibles per sobreviure.

Problemes per connectar amb ells mateixos i els altres: “no necessito res de ningú”. Desenvolupen una actitud defensiva per fer front a la vulnerabilitat de no poder expressar les seves necessitats ni satisfer-les.

Problemes d’autocura: “les meves necessitats no són importants”. Les víctimes d’abús emocional i negligència, sovint aprenen a ignorar les seves emocions i les seves necessitats més bàsiques.

Problemes amb els límits: “tolero qualsevol cosa si sóc vist”. Ser vist per primera vegada pot tenir un profund impacte en pacients que mai han estat vistos. Pot ser que se sentin especials i tendeixin a minimitzar els comportaments negatius per a aconseguir més.

Problemes d’identitat: Presentacions histriòniques en les quals els pacients es relacionen amb els altres a través de problemes i símptomes, així com en presentacions antisocials en les quals intenten espantar els altres per evitar qualsevol possibilitat de dany.

La invisibilitat comença a dissipar-se a mesura que les persones poden veure i acceptar el que són, o una vegada que poder veure acceptar parts de si mateixos que mai van ser vistes o acceptades. Un treball terapèutic que els permet connectar amb les seves parts i integrar-les pot ajudar a millorar molt la qualitat de vida.

Referencia: Efectos de sentirse invisible, entendiendo la conexión con las rupturas de apego tempranas y la negligencia, Dolores Mosquera ( Trainer EMDR)

La importància del vincle segur: els efectes de sentir-se invisible