Aula Virtual

La masticació és una funció que, a diferència de la succió i de la deglució, s’ha d’aprendre, i és tasca dels pares i mares ensenyar als seus fills la manera correcta de realitzar-la. Per altra banda, la masticació és molt important per l’adequat desenvolupament facial dels nens i nenes. Aquesta funció consisteix en trencar els aliments en fragments cada vegada més petits per facilitar, així, la digestió i absorció dels nutrients. A part de ser important per nodrir i alimentar als nostres fills, també és necessària pel desenvolupament i el treball dels músculs i estructures implicades en l’articulació del llenguatge, com les dents, la llengua, la mandíbula, les articulacions i els ossos que treballen de forma conjunta permetent un desenvolupament harmoniós de les estructures orofacials, generant un augment de la mobilitat i la força d’aquestes estructures. És per això que l’alimentació actual, basada en textures més pastoses i amb menys consistència, està perjudicant aquesta funció que és tan important pel correcte desenvolupament dels més petits.
Al néixer, el nadó presenta el reflex natural de succió, el qual permet que es pugui alimentar a base de llet. Mentre succionen la llet materna, nens i nenes estimulen el creixement harmònic de la cara, i la boca, les galtes, la llengua, els ossos i els músculs es preparen per aconseguir la ingesta d’aliments amb noves textures en un futur. Això permetrà, per tant, poder realitzar una correcta masticació.
Vora els 6 mesos, el nadó ja presenta una maduració fisiològica i neurològica adequada per començar a rebre aliments amb noves consistències, a part dels líquids. Això es deu al fet que ja és capaç de mantenir el cap equilibrat amb el tronc i el seu desenvolupament global permet un millor moviment de la mandíbula per aconseguir realitzar la funció masticatòria. Serà en aquest moment quan haurem de fomentar la ingesta de diferents consistències perquè els nostres fills i filles segueixin desenvolupant de forma correcta totes aquelles estructures orofacials, ja que s’ha vist que la introducció tardana està associada a una pitjor acceptació de la varietat d’aliments i a una major dificultat per realitzar la masticació.
Per tant, es pot concloure dient que les diferents textures dels aliments promouen l`estimulació i l’aprenentatge de forma gradual de la masticació, la qual estimula els músculs i els moviments de lateralitat de la mandíbula, generant un correcte creixement i desenvolupament ossi de la cara. Podent evitar en un futur alteracions estructurals i/o dentals, com una incorrecta mossegada, una falta d’espai per les dents permanents i altres problemes ortodòntics, a part, d’una baixa motricitat oral, la qual pot comportar alteracions en l’articulació del llenguatge.

A continuació es presenten alguns consells per afavorir el llenguatge de nens i nenes mitjançant l’alimentació:
– Proporcionar varietat de textures perquè s’acostumin a cada una d’elles.
– No allargar l’ús del biberó ni del xumet. L’ús prolongat d’aquests pot comportar alteracions en les estructures orofacials, com dents, genives i llengua, i generar dificultats en l’articulació del llenguatge.
– Evitar netejar amb la cullera les restes de menjar que es queden vora la boca i propiciar que siguin ells mateixos els que es netegin amb la llengua.
– Utilitzar canyes per beure. D’aquesta manera s’enforteixen per una banda els llavis, perquè han de realitzar força per aguantar-la, i per altra banda les galtes, ja que realitzen moviment i força per succionar el líquid.
– Ensenyar el model correcte de masticació: amb boca tancada, sense treure la llengua en fora i mastegant amb els queixals, primer per un costat i després per l’altra.

 

Patri.

La importància de la masticació pel desenvolupament del llenguatge