Aula Virtual

Estem en perill de no créixer. Tenir idees és meravellós, més encara si tenim les portes del nostre cap obertes al món. Una idea en una ment tancada pateix el perill de no evolucionar i quedar-se atrapada. La ment no creix i la persona s’estanca. Les idees, per fer-nos créixer com persones, necessiten ser contrastades. En escoltar les opinions dels altres, podem posar a judici les nostres pròpies opinions. Dubtem. Això pot fer-nos patir cert malestar. Obrir-se a idees que no concorden amb els nostres esquemes o amb els nostres valors pot incomodar-nos, fins i tot escandalitzar-nos, o fer-nos sentir estranys perquè hi ha persones que pensin coses tan diferents.
Contrastar idees pot fer que apareguin moviments interns, xocs amb les nostres creences de vida. Aquestes creences la majoria de vegades s’han creat sense adondar-nos al llarg de la nostra existència, i quan es posen en dubte poden aparèixer conflictes dins nostre. Es desfà el que sempre hem pensat. Aprendre a reestructurar les nostres creences amb aquestes noves idees, inclús desenvolupant nous valors, és un extra afegit a la nostra qualitat de vida.
Rebre opinions, crítiques, escoltar atentament diferents punts de vista i opinions ens obliga a pensar-les, establim noves connexions neuronals. Rebem les crítiques com oportunitats per a créixer! Perquè créixer internament ens fa sentir vius. Mantenir-nos en constant revisió ens ajuda, en definitiva, a ser més feliços, actius i amos de la nostra pròpia vida.
En obrir-nos a aquestes novetats, tenim oportunitat per revisar, desfer i refer la nostra pròpia idea, o si no estem preparats per tots aquests canvis que ens fan sortir de la nostra zona de confort, com a mínim adonar-nos que hi ha altres opinions de pensament. Podem anar introduint aquests canvis a poc a poc a mesura que avancem a la vida, perquè les nostres idees poden canviar! Som lliures per decidir i canviar d’idea! I no passa res!
I és que no donar la possibilitat de canvi a les nostres idees ens impedeix crear-ne de noves, i un dia pot haver-hi tant espai per omplir, amb tant poques idees, que només quedi lloc per al buit, i pot arribar-se a sentir aquell buit intern que no se sap d’on ve.

Ana Pilar Ros

Estem en perill de no créixer…