Aula Virtual

Viure la vida i viure la mort. La mort ens acompanya. Des del naixement, una amiga inseparable. Les dues cares de la mateixa moneda. Aleshores, per què, generalment, observem en el nostre dia a dia una por tan generalitzada a morir?

Un dels principals motius és el tabú. Excloure als nens i nenes dels processos de la mort que es donen al seu voltant només ajuda a crear aqueta por que a vegades no saben expressar i que es transforma en somatitzacions, és a dir, expressions físiques d’aquest patiment interior.

Les recomanacions són clares. Parlar als nenes i nenes sobre el procés de vida i sobre el procés de mort. Davant d’una mort pròxima, parlar clarament, sense eufemismes ni massa detalls ni paraules abstractes. Amb paraules senzilles i adaptades a l’edat i evitant frases com “està en el cel” o “se n’ha anat de viatge” que poden provocar en els més petits i les més petites sentiments d’incomprensió i abandonament, o “va morir dormint” o “estava malalt” ja que les nenes i els nens solen fer associacions molt ràpides i poden desenvolupar pors a qualsevol malaltia (i no totes porten a la mort) o fins i tot por a dormir.

Incloure a les escoles un bon programa sobre la mort i el dol ajudaria a entendre-la des d’una perspectiva més humana, tranquil·la i amb l’acceptació que precisa. Viure la mort amb plenitud, amb consciència plena (una vegada més, també en la mort!).

El dol és únic en cada persona. Cadascú viu la pèrdua a la seva manera, però de manera global ens trobarem amb manifestacions que es repeteixen en les persones després d’una pèrdua. Conèixer-les ens ajudarà a avançar en el procés de dol. Formar a les nostres filles i fills en els processos que de forma natural van apareixent en els seus cossos i les seves vides, és tan important com aprendre anglès, música o practicar esport. Però no ho contemplem com una opció a l’hora d’escollir la millor formació pels més petits i petites. Un cop més, les emocions queden apartades de la formació. I no obstant, és en les nostres emociones on es contempla la nostra humanitat. Reflexionem a on estem buscant la felicitat. La nostra i la de les nostres criatures.

 

Ana Pilar Ros

El tabú infantil de la mort