Aula Virtual

 

Aquestes festes tenen un denominador comú pels més petits: la màgia i la il·lusió amb què les esperen. Tanmateix, aquesta màgia i il·lusió es pot transformar, amb el perill de trencar-se en determinades circumstàncies, per exemple, davant la mort d’un familiar estimat.

El dol és la manifestació externa de la pèrdua. És tot allò que fem al seu voltant: els rituals, els costums que l’envolten… El dolor és la manifestació interna de la pèrdua. És un procés, un camí que no acaba un dia determinat, un viatge individual i intransferible. Un viatge amb dies bons i dies dolents.

Des de petits ens diuen que els dies de festes són dies que passem amb els nostres éssers estimats. Són dates que compartim amb els altres. Com podem fer-ho, si aquestes persones estimades han mort? Tots estem d’acord que aquestes festes són dates especialment rellevants, on més trobem a faltar aquells que no hi són.

Pels adults, experimentar un procés de dol recent en aquestes festes comporta moltes vegades un sobreesforç. No volen trencar la il·lusió dels més petits, però a vegades es veuen sense forces per suportar-ho tot. Els dies festius magnifiquen les nostres pèrdues i el món perd les coses que valen la pena celebrar. Els petits són vulnerables i perceben aquestes reaccions.

Com a adults, és necessari, per damunt de tot, tenir temps per nosaltres mateixos per tal de resoldre tots els dubtes i inquietuds que ens vinguin al cap. És evident que per poder ajudar als més petits es necessita primer de tot està bé amb un mateix i aprendre a cuidar-se i buscar espais propis per suportar el dolor.

La mort és una crisi que han d’afrontar TOTS els membres de la família. El dol infantil existeix. Els nens necessiten parlar de la mort i processar el seu significat.

Hi ha un mite a la nostra societat: “protegir als més vulnerables”, que es tradueix en molts casos en protegir als més petits. O en d’altres paraules, excloure als nens i nenes del tema de la mort amb la intenció de protegir-los. Però una cosa és segura: els nens han de viure la pèrdua i elaborar també el seu propi dol. Hem d’aprendre a passar de l’absència del significat al significat de l’absència.

Hi ha tres coses que necessiten els nens: recolzament, cura i continuïtat.

No ens n’adonem de la quantitat de festes i d’aniversaris que hi ha fins que tenim una pèrdua. Després d’una mort totes les festes adquireixen un significat especial i nou. Un significat més intens. L’alegria és, moltes vegades, substituïda per un sentiment de pèrdua.

Per poder ajudar als nens en aquestes festes hem de deixar el canal de comunicació obert. Hem de donar l’opció als fills de poder parlar del tema de la mort, que puguin expressar el que senten i el que pensen, les seves pors i inquietuds (si alguna cosa canviarà, què faran a les festes…). Allò que els nens necessiten és saber que podran parlar amb els grans, i que aquests hi seran per resoldre, en la mesura que puguin, els seus dubtes. Hem de tenir en compte que el seu diàleg no serà només una vegada, necessiten tenir vàries converses, durant varis dies, mesos o fins i tot anys: els nens creixen i també creix la seva forma d’entendre el món i el concepte de la mort.

S’ha vist que els nens que millor suporten els dols tendeixen a procedir de famílies on la comunicació sobre la persona morta era més fàcil i on es produïen menys canvis en la vida quotidiana. Donem doncs, com a adults, l’oportunitat de suportar la pèrdua als infants.

La veritat és important pel nen. Hem d’evitar fingir les nostres emocions i evitar aparentar com si res (com si el mort encara estigués aquí). Si mentre parlem amb els petits tenim ganes de plorar, plorem. Els nens aprenen segons allò que veuen en el seu entorn més proper. Evitar mostrar sentiments és tancar la porta a l’expressió emocional del dol.

Encara que estiguem malament, és important pels petits continuar les celebracions. Els nens troben tranquil·litat en les rutines.

Aquests dies de festes ens poden proporcionar un moment per revisar les tradicions i decidir què volem continuar o què volem canviar. Hem de prendre aquests dies com una reorganització. Podem intentar fer algun canvi: evitar les cadires buides a la taula, si fa falta podem modificar distribucions o la decoració, escollir entre tots coses noves, nous rituals, etc. Trobeu la vostra manera. Feu simplement allò que us faci sentir bé. No hi ha una sola manera de celebrar aquests dies de festes. Cadascú decideix quina és la manera que s’adapta més bé a les seves necessitats.

A vegades els més petits necessiten maneres de recordar al mort. Hi ha algunes activitats familiars que podeu fer durant aquests dies. Per exemple: elaborar un “llibre de records” on els fills poden col·locar dibuixos, relats, fotografies i altres coses que reflecteixin la persona que ha mort i els fets que el nen ha compartit amb aquesta persona.

Els adults també poden integrar la pèrdua atorgant un moment i lloc. Trobeu la vostra manera de recordar: simbolitzar a l’ésser estimat amb un simple gest o un ritual ens pot ajudar a reconèixer que la persona que ha mort continua ocupant un lloc al nostre cor.

Recordeu: estar presents és més important que saber què dir.

 

Mariona Alier.

El dol infantil en aquestes festes