Aula Virtual

Com mares i pares, tenim un paper molt important a l’hora de regular emocionalment als nostres fills i filles, ja que ells no tenen la capacitat d’autoregulació desenvolupada i necessiten aquest cervell extern que ho faci. Així, la mare té un paper regulador psicobiològic extern del sistema del nen o nena. La teoria que anem a explicar a continuació, ajuda als progenitors a veure la importància de la cura emocional cap els nostres fill/es. Aquesta teoria es denomina la teoria de regulació.

Començarem explicant que és la resiliència, que es defineix com la resistència d’un cos al trencament por un cop, l’accepció psicològica es refereix a la capacitat per a afrontar l’adversitat i aconseguir adaptar-se bé davant les tragèdies, els traumes, les amenaces o l’estrès. La resiliència és una aptitud que es va desenvolupant arran de la qualitat de les relacions que hem mantingut durant la nostra criança. En el vincle segur que la cria manté amb la seva mare, és aquell que ofereix a la nena la protecció necessària quan té por, calma davant l’angoixa i permet l’exploració del món quan la nena o el nen ja se sent segur.

Unes de les habilitats bàsiques que tot ésser humà ha d’aprendre, és la regulació del seu propi organisme, de les seves pròpies necessitats. Parlem de la regulació emocional, ja que les emocions són qualitats psicològiques que reflecteixen els estats del cos, i informen del benestar o molestar de l’infant en relació amb el seu món intern necessitats) i el món extern relacions amb altres éssers humans i en general l’entorn). De bebè, no tenim encara la capacitat per cuidar-nos i relaxar-nos. Els i els bebès no són conscients del que els passa ni del que necessiten; i no poden fer gran cosa per satisfer la seva necessitat. Tot el que saben és; plorar com la seva manera d’informar el món que alguna cosa està malament, i necessita algú que sàpiga respondre a la seva crida.

Les mares saben distingir els diferents tipus de plors. Aquesta mare emocionalment intel·ligent respondrà, anirà a la crida i fa alguna cosa efectiva que encaixa amb la necessitat del seu petit. Així és com quan ets bebè, recuperes el teu estat de benestar, la teva satisfacció i calma interna. Quan aquest procés es fa de manera correcta i efectiva, de forma sistemàtica, estable i predicible, aquesta personeta va aprenent que pot “confiar en les altres persones”, que les seves necessitats “són importants”, que està bé demanar i que com ésser humà es digne i valuós. I així, va conformant la seva identitat positiva: se sent bé amb el món, important, estimat i cuidat. Aprèn a consolidar un sentit d’optimisme, il·lusió i esperança, perquè aprèn que pot esperar coses bones del món extern i que recuperarà el seu benestar.

En aquestes interaccions en el desenvolupament, els més petits experimenten en el seu cos que la proximitat davant un altre ésser humà, és reconfortant i agradable, aprenen a relaxar-se i calmar-se, i aprenen a confiar tant en els senyals del seu món intern (les meves necessitats són importants), com en les altres persones (els altres són confiables).

Amb el temps, va adquirint la maduresa neurobiològica necessària per aprendre a tolerar nivells majors de malestar, i si el maternatge ha estat consistent i predicible, aprenen que a vegades ha d’esperar perquè la seva mare està ocupada, però en algun moment vindrà i l’atendrà. Així és com es crea aquest vincle segur. També van desenvolupant la capacitat d’interioritzar l’existència de la seva mare i poder sentir-se de forma tranquil·la, encara que no la vegi. Això és el que va conformar el nostre sentit de seguretat interna, i també reflecteix l’establiment de la nostra capacitat per saber calmar-nos a nosaltres mateixos, ja que la nena o el nen va aprenen a fer amb si mateix el que les persones adultes han fet amb ell (internalització de la persona cuidadora). L’habilitat de regulació emocional, comença sent sempre interpersonal (entre persones); és regulada des de l’exterior, per algú que sap fer-ho. D’alguna manera, la mare posa a disposició el seu coneixement, habilitats i instint maternal a disposició del seu peque, que no té coneixement ni consciència.

Podem dir, que l’estat intern i la bioquímica del o la bebè és regulada per la mare. Ja que aquesta el clama i l’ajuda a recuperar el seu equilibri homeostàtic a través de les seves bones cures tant físiques com emocionals i psicològiques. Les persones adultes que no han tingut aquesta experiència d’una figura cuidadora estable i que no saben respondre a les seves necessitats, és possible que quan passin a l’edat adulta, poden acudir als fàrmacs o diferents addiccions per a calma el seu dolor o buit intern.A vegades, la persona adulta que cuida, pot sentir-se realment estressada i ansiosa, o trista o deprimida per diversos factors vitals.

És important, tenir en compte que els i les bebés i nens i nenes, poden sentir les emocions, el ritme cardíac, la tensió muscular i els gestos de por dels més grans. Aquestes experiències poden generar molta por i estats emocionals molt alts o molt baixos o inestables en el sistema dels més petits.

Agredir, evitar la mirada, robar, acaparar, desafiar o inclús les conductes autolesives són realment intents de regular aquests estats emocionals. Com més utilitzi aquestes estratègies la nena o el nen per a regular-se a ell mateix, major serà la possibilitat que es converteixi en una persona adulta amb dificultats més duradores per regular-se. De fet, es coneix la transmissió intergeneracional. Les persones cuidadores que han crescut amb pares o mares amb problemes de regulació emocional, poden tenir dificultat a l’hora de regular-se a elles mateixes.

Amb tot això en ment, per ajudar al teu fill o filla a desenvolupar maneres més saludables de trobar l’equilibri, hem d’oferir-li a diària experiències interactives que poden ajudar-lo a sentir-se regulat (les més importants l’afecte i l’ amor). Per a poder oferir-li aquestes experiències al teu fill o filla, és important treballar per a sintonitzar la teva pròpia regulació.

La importància de la cura emocional