Aula Virtual

Quantes vegades ens ha passat que, arrel d’un punt de vista diferent amb una persona, un petit “despiste” amb algú, una mala paraula (sí, acceptem que de vegades hi poden ser) s’han derivat un conjunt de retrets i crits que han acabat en drames? Això és exactament el que anomenem una DISCUSSIÓ AMB LLEVAT: una discussió que inicialment era petita (i normalment sense importància) i a la que hem anat afegint altres elements que, igual que el llevat, han fet pujar la magnitud del problema. Finalment: el “pastelazo”. Una llàstima tot plegat.

Discutir-se és normal, és fins i tot sa. Sempre i quan es faci des del respecte, la calma i la serenitat. Avui ens proposem donar-vos algunes pautes per aprendre a discutir. Sí, discutir.
Quan discutim és important centrar-se en el que està passant en el moment present, en aquest mateix moment: ARA, ni en el que ha succeït anteriorment ni en que anticipem que pot passar.
És molt important fixar-nos en si les circumstàncies que ens rodegen són favorables per la discussió:
Hi ha terceres persones a prop alienes a la discussió? És millor discutir únicament amb la persona implicada per evitar possibles extensions de la discussió per la intervenció d’altres.
Estem massa alterats o alterades? Una bona revisió del nostre estat emocional i grau d’activació pot ajudar-nos a decidir si continuar discutint en aquest moment o posposar-ho. Discutir en fred és molt més saludable.
Venen al meu cap pensaments exagerats i, sovint, inventats que reforcen la meva ràbia? A vegades la ment ens juga males passades que no ajuden a treure ferro a l’assumpte, més aviat al contrari. Si detectem pensaments negatius que no són 100% certs, és millor deixar de discutir, aquests pensaments són una bona pista per seguir en un altre moment.
Estic fent retrets o queixant-me? Moltes vegades ho fem al discutir i, o bé està fora del tema o bé ho fem per defensar-nos moguts per la ràbia. Compte!!! Els punyals verbals poden fer molt mal. A vegades a la consulta reflexionem amb els pacients: agafaries un ganivet i començaries a rascar el braç de la teva parella/mare/germà… fins a fer-lo sagnar, i seguiries rascant en la ferida? La resposta sol ser un NO rotund. Aleshores, per què fer-ho verbalment? Fixeu-vos bé i us adonareu de la facilitat amb què els humans tendim a fer comentaris que més que augmentar l’harmonia generen un clima tens i desagradable.
Per últim, és important utilitzar el vell sistema de comptar fins a deu. La saviesa popular és a vegades molt sabia. Si reps una frase dolorosa que està fora de to o que per qualsevol motiu et fa mal, conta fins a deu abans de contestar. La resposta pot anar enfocad a explicar l’emoció que s’ha despertat en tu, i exposar què és el que t’ha molestat o no t’ha agradat. Algo així com: <m’he sentit molt trist quan m’has dit això>, o <sento molta ràbia quan em dius coses així>. Intentant enfocar-ho al que sentim.

El pastís de la discussió sense llevat ens regalarà un gust molt més constructiu, ple d’aprenentatges i creixement personal; i ens ajudarà a mantenir més forts, estables i harmonioses les relacions amb els altres. Prova a treure-li el llevat!

Ana Pilar y Laia

Discussions amb llevat